Quantes coses per explicar, es com al cole t'ho deixaves un dia i despres no hi havia qui estudies o acabes els deures acunulats! Tinc present que el que mola son les fotos pero esta dificil pujar-les, que molta potencia mundial en movils pero el tema internet encara traslladen bytes amb mula! Ho intentare de nou a la propera parada que ara va i s'em mor la bateria de la camara!
Dit aixo:
Fundacio Vicente Ferrer: Per qui no ho coegui www.fundacionvicenteferrer.org
Despres de 11 anys de col.laborar a traves de l'apadrinament simbolic d'una nena que es diu Ranemma, abans d'ahir la vaig coneixer a ella, la seva familia i a TOT el poble!
Els projectes: Em van portar a visitar molts projectes que s'han fet a la Fundacio: Preses per acumular aigua per regar, pous,camps de mangos de cultiu ecologic, un hospital enorme, pous, 4.000 mini plantes de biogas a cases de camperols pobres pobres de veritat (caca de buffala barrejada a ma amb aigua i en un pou que dona 4 hores de gas per cuinar),i molt mes que seria llarg d'explicar.
La visita: Bienvenido mister Marshall pero amb flors al coll, actuacio de nens i nenes ballant per mi, oferiment de galetes, platan , aigua de coco i poma ( luxes que no es permeten ells), i tot un poble donant-me la ma i mirant-me mentre sec en una estora amb una traductora al costat.
La familia molt carinyosa em donaven les gracies continuament per la col.laboracio de la nostra familia amb la fundacio. M'ensenyaren l'escola molt orgullosos.Hi van 50 nens i nenes. Aquest poble tambe es beneficia d'altres programes com per exemple del fons dajuda per l'agricultura...
I la nena? Doncs apa pobreta va i te la varicela (que aqui es molt agresiva) i gairebe no vaig estar amb ella (no l'he passat em sembla...). Molt timida i te 14 anys no 17 com deia la fitxa!
Be no acabaria mai d'explicar la visita!
PD: Mama tabe vaig coneixer l'Ana Ferrer ja t'explicare...
Mireu-vos la web si teniu ganes, la veritat es que es un projecte que meravella!
Fins ara bloggers!!!!!!!!!
Ostres noia quina visita més emocionant! deuen haver estat unes hores super intenses... moltes felicitats per poder viure-les.
ResponEliminaAmb aquestes explicacions que ens fas, ens podem fer una ideia del que estàs vivint, encara que el reportatge gràfic es faci pregar...
Petonets i segueix disfrutant
Bienvenida Mrs. Marshall!!
ResponEliminaQuina sensació més rara, no? De ser una "mindundis" com tots nosaltres a ser rebuda com l'embaixadora de la ONU.
Segur que són molt més agraïts que nosaltres.
I què, ja t'alimentes bé amb tant Mango i tant coco?
Com et dic sempre, a passar-ho xupi!!!
Visca! Estic enganxada al teu blog, i ja tenia mono de notícies fresques. Què bonic el que expliques, Panda! Ja tinc ganes de veure't i que expliquis en persona...però encara falta. Tu disfruta!
ResponEliminaLa gent a l'India és molt agraïda en general crec, però sent Anantapur la zona més pobre segur que encara ho són més! Pobres.
ResponEliminaSort que hi han organitzacions com aquesta que intenten millorar la vida de la gent que hi viu!
Et debien rebre com un "special guest" amb tots els honors pel que veig, floretes al cap incloses, ;)
Ostres!! Quina sensació, ser el centre d'atenció de tot un poble. I quants dies dius que hi vas ser??
ResponEliminaJeje. Jo també hi estic enganxada, a aquest blog!!