De premier amb Tom Cruise a Bangkok

I com sempre el millor pel final! Desfilada per la catifa vermella amb Tom Cruise, i no vegis les cues de cotxes fora del cinema de l'estrena! Ah i després banyet a la piscina de luxe amb vistes a la ciutat, no està malament com a comiat de viatge, no?

Sukhotaiiiiiii!

No és un crit de guerra d' humor amarillo,no. Com que no haviem vist prou pedruscos, pedrolos, temples i templetes abans de tornar a Bangkok m'he passat per Sukhotai una ciutat imperi ara en runes.Força bonic, però ja està vist per sempre més. Apalins unes fotos de les tipiques que aborreixen al personal  sobre vacances alienes!

A la thailandesa

Aborriment a la tailandesa

Seguretat a la tailandesa

Sagrada familia a la tailandesa

Organització a la tailandesa

Cheese cake a la tailandesa (boníssissim Adam!)

No mola gaire a la tailandesa

Companys de llit a la tailandesa

A la tailandesa

 -Un nen penjant d'un cinturó a la motocicleta. (Veure foto)
-Que et facin la cera tres tailandeses alhora (o que et donin preu per fer-ho segons si ets més o menys peluda)
-Que tot un mercat es quedi parat i immovil de cop quan fan sonar l'himne del pais (el primer cop amb la meva mentalitat occidental vaig pensar que feien un flashmov d'aquestos,jusjus)
-Que et mirin de fit a fit durant tot un viatge d'autobus, per curiositat o aburriment.(Veure foto)
-Que els gossos facin cua per menjar hot dogs (Veure foto)
-Que hi hagi una plata amb gambes a la vorera en un carrer centric al mig de no res a sobre un taburet.
-Trobar un geko o altre reptil de dos pams al llit dos nits seguides.

De temple a mercadillo i tiro perque em toca

Benvinguts a Chiang Mai!

El night market, el ChinaTown, el Saturday market, el Sunday market i la mare que els va ....No vull comprar res, pietat!

És una barbaritat, quan penses que has acabat gires cantonada i veus els llumets i fanalets il.luminant més paradetes de mil coses inutils amb més pinxitos de a saber que, gofres, blat de moro i banana arrebossada.

A sobre tot ho fan a mà et diuen, clar,clar tu i el que té el mateix a la parada de més enllà...i, no, no et dono el meu millor preu diguem tu quan vaaaaaaaaaaalllllllll! 

Vegeu a les fotos la cara de desesperació de la Bea (normalment compradora professional i compulsiva)

I els temples,quin follón! No m'entero de res! Budhas a punta pala tots diferents, monjos que et posen pulseres de fil i et tiren aigua o et lliguen un fil al voltant del cap, bastonets que s'han de cremar, ramillets d'orquidees, estil xinès-tailandes-nepali, dracs i animals varis, per no parlar del monjo devant del que em vaig agenollar per no quedar més amunt que ell (que es veu que no es fa) per al cap de 5 minuts de mirar-lo de reull arribar a la conclusió que es una figura de cera! 

I aquest excés, també en la creativitat,el disseny,els locals fashion, la simpatia de la gent, la cultura i mhhhh el menjar, els restaurants, els concerts...Chiang Mai és intens i mola!

La illa de la serie Lost?

Esperant trobar una illa amb 4 gats ja fa 12 dies varem agafar un speed boat fins  Ko Lipe.L’arribada va resultar una mica el desembarco de Normandia! Soles? Doncs no, 9 vaixells plens de malais (malayus? malayesos? De Malasia vaja), una arribada premonitoria de que res no es el que un s’espera.


Ha resultat ser un lloc surrealista, una concentració de situacions estranyes i gent sortida d’altres dimensions de realitat que fan que tot i ser minuscula doni per 6 temporades de serie Lost.

- Gossos salvatges s’han repartit l’illa i cada manada té el seu trosset de carrer.Els gossos adopten als humans i no al revés!No hi ha manera de passejar sense que un o dos o tres t’acompanyin. Serà un pas previ a l’Arca de Noé?

- Hi ha una quantitat elevada de transvestits i espanyols a l’illa. Encara sense conclusions sobre això...

- Hem conegut un braziler que assegura que dins de 7 anys serà el president de Brazil. Primer serà governador a Itàlia (seria absurd pensar una altra cosa clar), i està escrivint el seu llibre que serà bestseller dins de 3 anys. Es dona marge perque vol treure conclusions de la fi del mon al 2012...

- Al vespre ens prenem una cocacola al bar de la base militar dels marines i ens volen fer cantar al karaoke en thailandès.

- Les hores i els dies passen i sempre sembla el dia de la marmota.

- En Richard Gere treballa aquí la temporada (veure foto)

Vida a les illes de Tailandia

Posta de sol a Ko Tao

Prenet el sol a Shark Bay.Ko Tao.Tailandia

Silvia, Bea i instructors pre-immersió

Doncs, a veure que trobo per aquí...Poble pesquer gitanos del mar.Ko Lanta.Tailandia

A quien maneja mi barca ah quien!!!

Un dels paisatges bonics

I més shakes tropicals, mmmhhh!

Panda Custeau

Que tasto? Cucs o saltamartins? Millor un de cada. Estaven asquerosos...

Amb uns companys viatgers d'Olesa comentant el dia

Per dinar: Peix fresc fet a la brasaen una parada al carrer

 A que mola la vida a les illes?!

No som res.La vida sota un cocoter

Quan un viatja les millors experiències son les que et permeten viure la cultura i manera de fer dels que viuen al lloc que t’acull. Jo, per no perdre el toc i l’exotisme he entrat de ple en la cultura Tailandesa, la cultura del coco. Ja us he explicat i comentat el plaer d’estar-se allò que es diu sota un cocoter mirant passar el mon...el mon i flashos de la meva vida!

Hawai, Bombay (potser no) i Ko Taho

Ko vol dir illa, i per això un acaba tenint converses com: Com heu anat de Ko Taho a Ko Pagnan? Passant per Ko Chang i despres saltant a Ko Phi Phi o fent la volta per Ko Lipe i despres Ko Yang?

Total que de tantes illes arxipelags i platges un no sap realment on anar. Quin problema! Vaig a fer bronzo aquí o allà? Els batuts de coco seran mes economics a Ko Lipe o a l' arxipelag de l'est? Ja us ho dic jo gairebe que s'esta be a qualsevol lloc!

Doncs això avui m'he llevat i he deixat les dos amigues dormint al bungalow que compartim a peu de platja,

THAILANDIA, i per que no?

India es un lloc on `no saps que t' espera, si s'et pixara al colze una arnya que et fara infeccio durant una setmana ( si si la tia va i em pixa a sobre una cosa urticant i dolorosa pero ja superat), trobar-te amb karates a la platja o acabar assegut en una fila de dones d'esquena a homes menjant fins a reventar per la patilla...pero ei hi ha tants paisos a veure i em venia tant be pendre el sol sota un cocoter amb brisa marina que he fet cap a Thailandia.
Després de 5 dies a Bangkok puc dir sense ruboritzar-me que només en conec 3 carrers colindants al Guest House on m' allotjava.Que pasa? Vine tu a Bangkok i volta amb lo gran que es i la calor que cau!
Total per fer-se una idea un ja en te prou.Es molt mes net que India, de fet mes net que el Baix Llobregat...
Coses que he fet a Bangkok:

Veure sucs de fruita amb gel (shakes) a dojo . Increibles!

Intentar regatejar en les paarades de roba. No heu vist mai tant genere junt, Vergonyos!

Menjar cucs fregits i un saltamarti pobre que estava ben sucarrimat. Estaven asquerosos, jo crec que els cuinen amb oli de motor.

Visitar un mercadillo que no s'acabava mai, amb tot el que us pogueu imaginar i comprar 0 coses de l'atordiment que portavem de rebre tant estimul visual i tanta oferta. De veritat que ens varem agobiar de tanta cosa que existeix al mon! 9000 parades.Varem fer 1/4 del mercadillo en 3 hores...

Passejar per Kao san Road que es com un Lloret pero amb llums de neo per tot i on la cervesa es la cultura.Un lloc horrible per a turistes desfasats (joves i grans, eh! molt fets pols).

Rishikesh dimensio desconeguda

Increiblement en aquesta ciutat-poble del nord de la India m´hi he passat 25 dies! En el temps que fa que volto el maxim que he estat en un lloc han estat 10 com a cosa excepcional. I es que aquest lloc convida a parar. Perque? Ni jo ni la resta de gent amb qui he parlat ho sabem...sera el verd de les muntanyes que el rodeja? Sera el riu Ganga? Seran les clases de yoga que et deixen ko? O sera un forat negre?

En tot cas si em pregunteu que he fet tants dies no se que dir-vos. Yoga, si, 2 hores al dia i no sempre perquè el cos ho nota, menjar, si,i força, anar amunt i avall en una calor matadora,

Mico per fora, vaca per dins

Desde tot el respecte per la cultura espiritual, el ioga i la meditació a vegades es per petar-se de riure.

A la meva segona clase de ioga vaig pensar que estava en camara oculta. Un dels primers exerciccis va ser posar els bracos en jarra i moure´ls a tot drap. Els pajaritos de Maria Teresa pero en camara rapida.Fins aquí encara, aleshores despres de una hora fent exercicis cansadissims ens diu que ara farem el Chiken pose (posicion de la gallina).En una clase amb nomes tresa alumnes i un jove esprimaxat i barbut vestit de blanc un te la sensacio que sortira al videos de primera i mes si despres déxplicar el chicken pose ens demana que caminem per la sala en aquesta postura! No vaig tenir nassos i vaig fingir esgotament absolut. Per rematar la situació surrealista un mico es va plantar a la sala i es va dedicar a observar els meus companys caminant doblegats amb el cap entre les cames i els bracos agafant el coll de tal manera que nomes pots fer uns pasos minusculs i ortopedics.

Sovint en aquestes clases de ioga un va bastant perdut especialment perque tenen la insistent idea de fer-ho tot amb els ulls tancats! I clar pasa que de tant en quant comences a tenir la sensació interior que et diu: Estic fent el que toca? I arriscant que tot el teu karma, concentració i respecte per la practica del yogi obres un ull cautelosament per veure que se cuece al voltant.Efectivament tots els altres estan en una postura completament diferent a la teva i ja fa una bona estona. Aleshores tens l´esperança que el mestre de yoga ( que tambe te els ulls tancats) no t´hagi pogut veure amb els seu tercer ull (es veu que el tenim entre cella i cella).

En una de les clases vaig experimentar això de la vergüenza ajena pero era jo la protagonista.Només jo i un altre alumne (un rubiales fibradot dáquests laconics i que no parlen).

A les clases de ioga hi ha una part en la que es reciten unes paraules que son per desitjar bona practica tant al mestre com als alumnes.Com que es en hindi la majoria no sabem ni que diu ni quines paraules son i es repeteix la frase que diu el mestre.Aixo en un grup de 20 no pasa res, però quan s´és dos i un no canta el resultat es la Yolanda desafinant terriblement mentre intenta recordar repetir la parrafada que acaba de cantar el mestre i aixo per 10 frases.Mentre estas en aquesta situació afortunadament tornes a tenir els ulls tancats pero us asseguro que van ser un dels 3 minuts més llargs de la meva vida! Verguenza ajena la que devien tenir el mestre i el desgraciat que no obria boca!

A més del ioga el tema de la meditacio tambe es aquí un gran què. El quit de la questio es trobar el que a un li va bé i si li va bé (que a vegades un ja esta prou content amb com se sent, no?)I un bon dia ens van convidar a una meditació amb musica tradicional. Van ser 2 hores i mitja en les que ja ho crec que gairebe vaig tocar l' infinit perque s' em va fer eteeeeeeeeeeeeern.S'em van adormir les cames ,em va agafar rampa a l' esquena, vaig suar com un pollastre pq no hi havia ventiladors, vaig passar gana i em vaig aborrir com una ostra.Quan ja creia que l' innfern havia acabat una oriental que havia arribat a mig fer va i solicita un altre cantic! No vaig aguantar i vaig marxar. Segons sembla em vaig perdre una noia que es va aixecar a ballar amb els ulls tancats.Definitivament aquesta meditació no és per a mi.

A tot això cadascu t’explica la seva: Hi ha qui l’ exaspera la veu monotona del profesor, el que diu que s´adorm ja els primers 5 minuts, i hi ha com la meva colega Lucy que ens diu: “Uff, com ho porteu lo de aguantar la respiracio tanta estona? Jo a partir dels 3 minuts començo a marejar-me” Jajajjaa. Com que el mestre yogi ens deia inspireu i aleshores fa volta a la clase corregint postures ella inhalaba pero no tornava a respirar fins que canviavem de posició!!!!!! I anecdotes mil.

I que sapigueu que tots nosaltres som a l´exterior com micos, naturalesa salvatge i més bé agressiva pero a l´interior som vaca, pau i serenitat (rumiante suposo).Sentiu la vaca que porteu dins companys?!

PD: Vegeu posicio de la gallina feta per la meva amiga Lucy i Posicio de Krishna flautista feta per mi als gats del riu Ganges.

India Nord

Superat l' episodi fronterer (veure entrada El meu primer suborn) vaig passar un parell de dies a DELHI per decidir el proper destí.

No tinc idea de les proporcions de la ciutat ja que em fa mandra ficar-m´hi. Em conec un carrer i mig, dos estacions de tren ( Old Delhi Raiway Station i New Deli Railway Station ) i la linia 1 de metro .Si, tenen un metro moderníssim.

I vaig fer una visita llampec al Red Fort només per fora perque la entrada per estrangers costava 250 i pels locals 10.Aquell dia aquest fet habitual em va tocar els nassos i els vaig dir que no gràcies.Veure foto postaleta desde fora.

 Aquests dies coincideixen amb unes grans manifestacions que hi està havent a la India en support d' un activista anticorrupció politica que es diu Anna en plan Gandhi (salvant distancies) i que està movilitzant la ciutadania com feia temps que no passava. Tot de bon rotllo en general sense gaires hosties per mig.

I el proper destí s´ha sortejat i ha tocat RISHIKESH un indret de pelegrinatge molt important de la India bastant aprop del naixament del Ganges i capital mundial de la meditació i el yoga.

Dia i nit pelegrins de tota la India van amunt i avall creuant ponts penjants per banyar-se al Ganges fer ofrenes, visitar temples i allotjar-se a ashrams i practicar yoga que són molt econòmics t o fins i tot es pot donar la voluntat.Situat entre muntanyes de verd frondós aquest és un lloc amb força encant, molt bullici però amb un cert aire contemplatiu que dóna molt descans després de Delhi.

Una mica pija hippy de moment en comptes d´un ashram disfruto d' un cuartutxo amb dutxa i lavabo i sense animalons (bé només llangardaixos) entre arbres i amb un restaurant pseudochillout indi.Una de les curiositats de la zona es que està minat de israelites/as. Es veu que venen aquí després de 2 o 3 anys de servei militar obligatori i es desfasen a més no poder amb drogues.La veritat es que no són gaire afables, per primer cop em trobo que no em responen a les salutacions.

 I de moment per aquí em quedo provant clases de yoga a diferents llocs per 2 euros/2hores!!, je

PD: De moment ja he cantat ohm, he saludat el sol, he fet la cobra i altres animals que no recordo, he inhalat per un nariu i exhalat per l´altre i m´he concentrat en tots els  meus ¿xacres? ,jeje.

Nepal un ball de bastons divers

M'han quedat per publicar molts llocs visitats a Nepal;

BAKTHAPUR,preciosa ciutat maravellosament conservada gràcies per cert a l' entrada que hem de pagar els foreigners per visitar-la (1100 rupies) que en un pressupost diari de 500 rupies es una barbaritat, però es va aprofitar a tope ja que hi varem ser uns dies abans "d' anar a l'Everest" i uns a la tornada.Total hi podiem ser 7 dies. Simplement callejeant, seient als portxos del segle XV i llegint, veient passar turistes i vaques i poca cosa més.Es increible la capacitat que es pot adquirir de veure volar mosques dia rere dia...Ah! Atenció que ells també fan festa major amb ball de bastons. La foto dedicada a Marta Tort amiga bastonera i resident a Andorra! Atenció també a la medallista olimpica xinesa trempada que feia la volta al món en bicicleta de qui em vaig fer coleguilla.

També Patan ( si, si jaajaja Patan) és un lloc molt espectacular aprop de Kathmandú amb temples hindus i budistes, pagodes (que ve a ser lo mateix però amb diversos pisos) i ple de vida amb nens banyant-se a unes piscines ancestrals o banys o fonts o no sé que són.Veure com conviu un indret Patrimoni de l´humanitat amb la bruta realitat.

Ara que he deixat Nepal puc dir que m´ha agradat molt i molt. Relativament net i amb una gent molt amble i gentil (en general). Pel que fa a la pobresa, doncs haig de dir que tot i ser un dels paisos mes pobres del món (tal com em va dir un Nepali amb cert orgull) no he vist misèria humana, ni nens passant gana ni res de tot això.