30 de setembre del 2011

Hawai, Bombay (potser no) i Ko Taho






Ko vol dir illa, i per això un acaba tenint converses com: Com heu anat de Ko Taho a Ko Pagnan? Passant per Ko Chang i despres saltant a Ko Phi Phi o fent la volta per Ko Lipe i despres Ko Yang?

Total que de tantes illes arxipelags i platges un no sap realment on anar. Quin problema! Vaig a fer bronzo aquí o allà? Els batuts de coco seran mes economics a Ko Lipe o a l' arxipelag de l'est? Ja us ho dic jo gairebe que s'esta be a qualsevol lloc!

Doncs això avui m'he llevat i he deixat les dos amigues dormint al bungalow que compartim a peu de platja,

THAILANDIA, i per que no?



India es un lloc on `no saps que t' espera, si s'et pixara al colze una arnya que et fara infeccio durant una setmana ( si si la tia va i em pixa a sobre una cosa urticant i dolorosa pero ja superat), trobar-te amb karates a la platja o acabar assegut en una fila de dones d'esquena a homes menjant fins a reventar per la patilla...pero ei hi ha tants paisos a veure i em venia tant be pendre el sol sota un cocoter amb brisa marina que he fet cap a Thailandia.
Després de 5 dies a Bangkok puc dir sense ruboritzar-me que només en conec 3 carrers colindants al Guest House on m' allotjava.Que pasa? Vine tu a Bangkok i volta amb lo gran que es i la calor que cau!
Total per fer-se una idea un ja en te prou.Es molt mes net que India, de fet mes net que el Baix Llobregat...
Coses que he fet a Bangkok:

Veure sucs de fruita amb gel (shakes) a dojo . Increibles!

Intentar regatejar en les paarades de roba. No heu vist mai tant genere junt, Vergonyos!

Menjar cucs fregits i un saltamarti pobre que estava ben sucarrimat. Estaven asquerosos, jo crec que els cuinen amb oli de motor.

Visitar un mercadillo que no s'acabava mai, amb tot el que us pogueu imaginar i comprar 0 coses de l'atordiment que portavem de rebre tant estimul visual i tanta oferta. De veritat que ens varem agobiar de tanta cosa que existeix al mon! 9000 parades.Varem fer 1/4 del mercadillo en 3 hores...

Passejar per Kao san Road que es com un Lloret pero amb llums de neo per tot i on la cervesa es la cultura.Un lloc horrible per a turistes desfasats (joves i grans, eh! molt fets pols).




26 de setembre del 2011

Rishikesh dimensio desconeguda



Increiblement en aquesta ciutat-poble del nord de la India m´hi he passat 25 dies! En el temps que fa que volto el maxim que he estat en un lloc han estat 10 com a cosa excepcional. I es que aquest lloc convida a parar. Perque? Ni jo ni la resta de gent amb qui he parlat ho sabem...sera el verd de les muntanyes que el rodeja? Sera el riu Ganga? Seran les clases de yoga que et deixen ko? O sera un forat negre?
En tot cas si em pregunteu que he fet tants dies no se que dir-vos. Yoga, si, 2 hores al dia i no sempre perquè el cos ho nota, menjar, si,i força, anar amunt i avall en una calor matadora,

15 de setembre del 2011

Mico per fora, vaca per dins

Desde tot el respecte per la cultura espiritual, el ioga i la meditació a vegades es per petar-se de riure.
A la meva segona clase de ioga vaig pensar que estava en camara oculta. Un dels primers exerciccis va ser posar els bracos en jarra i moure´ls a tot drap. Els pajaritos de Maria Teresa pero en camara rapida.Fins aquí encara, aleshores despres de una hora fent exercicis cansadissims ens diu que ara farem el Chiken pose (posicion de la gallina).En una clase amb nomes tresa alumnes i un jove esprimaxat i barbut vestit de blanc un te la sensacio que sortira al videos de primera i mes si despres déxplicar el chicken pose ens demana que caminem per la sala en aquesta postura! No vaig tenir nassos i vaig fingir esgotament absolut. Per rematar la situació surrealista un mico es va plantar a la sala i es va dedicar a observar els meus companys caminant doblegats amb el cap entre les cames i els bracos agafant el coll de tal manera que nomes pots fer uns pasos minusculs i ortopedics.
Sovint en aquestes clases de ioga un va bastant perdut especialment perque tenen la insistent idea de fer-ho tot amb els ulls tancats! I clar pasa que de tant en quant comences a tenir la sensació interior que et diu: Estic fent el que toca? I arriscant que tot el teu karma, concentració i respecte per la practica del yogi obres un ull cautelosament per veure que se cuece al voltant.Efectivament tots els altres estan en una postura completament diferent a la teva i ja fa una bona estona. Aleshores tens l´esperança que el mestre de yoga ( que tambe te els ulls tancats) no t´hagi pogut veure amb els seu tercer ull (es veu que el tenim entre cella i cella).
En una de les clases vaig experimentar això de la vergüenza ajena pero era jo la protagonista.Només jo i un altre alumne (un rubiales fibradot dáquests laconics i que no parlen).
A les clases de ioga hi ha una part en la que es reciten unes paraules que son per desitjar bona practica tant al mestre com als alumnes.Com que es en hindi la majoria no sabem ni que diu ni quines paraules son i es repeteix la frase que diu el mestre.Aixo en un grup de 20 no pasa res, però quan s´és dos i un no canta el resultat es la Yolanda desafinant terriblement mentre intenta recordar repetir la parrafada que acaba de cantar el mestre i aixo per 10 frases.Mentre estas en aquesta situació afortunadament tornes a tenir els ulls tancats pero us asseguro que van ser un dels 3 minuts més llargs de la meva vida! Verguenza ajena la que devien tenir el mestre i el desgraciat que no obria boca!
A més del ioga el tema de la meditacio tambe es aquí un gran què. El quit de la questio es trobar el que a un li va bé i si li va bé (que a vegades un ja esta prou content amb com se sent, no?)I un bon dia ens van convidar a una meditació amb musica tradicional. Van ser 2 hores i mitja en les que ja ho crec que gairebe vaig tocar l' infinit perque s' em va fer eteeeeeeeeeeeeern.S'em van adormir les cames ,em va agafar rampa a l' esquena, vaig suar com un pollastre pq no hi havia ventiladors, vaig passar gana i em vaig aborrir com una ostra.Quan ja creia que l' innfern havia acabat una oriental que havia arribat a mig fer va i solicita un altre cantic! No vaig aguantar i vaig marxar. Segons sembla em vaig perdre una noia que es va aixecar a ballar amb els ulls tancats.Definitivament aquesta meditació no és per a mi.
A tot això cadascu t’explica la seva: Hi ha qui l’ exaspera la veu monotona del profesor, el que diu que s´adorm ja els primers 5 minuts, i hi ha com la meva colega Lucy que ens diu: “Uff, com ho porteu lo de aguantar la respiracio tanta estona? Jo a partir dels 3 minuts començo a marejar-me” Jajajjaa. Com que el mestre yogi ens deia inspireu i aleshores fa volta a la clase corregint postures ella inhalaba pero no tornava a respirar fins que canviavem de posició!!!!!! I anecdotes mil.
I que sapigueu que tots nosaltres som a l´exterior com micos, naturalesa salvatge i més bé agressiva pero a l´interior som vaca, pau i serenitat (rumiante suposo).Sentiu la vaca que porteu dins companys?!

PD: Vegeu posicio de la gallina feta per la meva amiga Lucy i Posicio de Krishna flautista feta per mi als gats del riu Ganges.