19 d’agost del 2011

Trekeando voy trekeando vuelvo, vuelvo



Trekejar a Nepal no es moc de pav companys! Sense mapes ni plans com sempre i a mes multiplicat per dos (ja sabeu que estic viatjant amb un colega) doncs això que ens venia de gust acostar-nos a l´Everest com qui va a la Boqueria, i fem cap a Jiri.

Jiri quan arribem son 4 cases on Jesus o qui fos va perdre l' espardenya. Tres autobusos i 14 hores de viatge desde Kathmandú. Amb una motxil.leta lleugera pensem que com que Jiri no ofereix res pero es que res a fer arranquem a caminar i a veure on arribem. Jo vaig arribar a 100 km del Cambase, el meu company de trifulgues a 60 km. Collons amb els caminets de muntanya jajja.Fang, pujades trencacames (els desnivells de 1000 pujada , 1000 baixada en mitja jornada) i aixo durant 7 dies fins al cambase. Pues, jo al cap de mig dia vaig pensar que ei a 100 km de l´Everest també es pot intuir lAa seva grandiositat i que el meu cuerpecillo l´endemà ja es pot arrossegar cap a Jiri, jajjaa. L´Oscar que va ser triatleta i es un cos fort marxa a veure si arriba a Namche (poble Sherpa mes proper al camp base).Trigara uns 4 dies i ja veurem on ens tornem a reunir. Finalment l`endemà ens tornem a trobar els dos a Jiri.Ell havia fet en la tarda del dia anterior l´equivalent a 1 jornada més però al mati va decidir tornar per que continuessim junts el viatge ja que la logistica ens fallava per falta de comunicacions en 7 dies.

Total que si un vol fer trekking i com ja sabem s´ha d´anar amb un plan jajajaja.Com a anecdota dir que mai haviem vist tants bracos enguixats.El terreny en epoca de pluges es infernal!

Pero ei, a 100 km del camp base de l´Everest sólora la gloria del cim jusjusjusjus.

PD:Com mostra la foto un dels autobusos fins a Jiri pelo al viento compartint sostre amb una colla de nepalis i nepalines.


2 comentaris:

  1. GERMANETA!!! Estic molt orgollosa de tú! Devia ser molt dur perquè decidis parar. Així m'agrada amb seny. Ara ja puc dir que la meva germana a pujat a l'Everest (no cal dir fins a ón. no?)

    Petons de tots.

    ResponElimina
  2. Doncs em sembla una proesa més gran encara anar dalt del bus turístic aquest!!
    En qualsevol cas et veig totalment preparada i més prima que mai (agafa-t'ho en el bon sentit).
    El més important és que sembles feliç, i si la gent és tant maca doncs això s'encomana.
    Has conegut algun turista més o sóu els únics guiris de la zona? We are you from??
    ;)

    Nosaltres dos (tres?) som a Cabrils, apurant els últims dies per fer una mica de bronzo abans de dedicar-nos en cos i ànima a qui ja saps...

    ResponElimina