El mon fronterer es un altre apartat interessant als viatges. I jo m´he estrenat en l´art del suborn burocràtic a Sunauli, un lloc que descriuria com un nuvol de pols caotic i sortit d' una peli de Tarantino ,
Frontera terrestre Nepal-India: Despres d' un viatge inferno en autobus de fira de 9 hores , 6 km asseguda a sobre la porta d' un jeep amb 12 indis i un segellat exitós de sortida a Nepal estic apunt de sortir de immigracio india ( taula i bancs de fusta + cadires de plastic blau sota cobert i llençols penjant del sostre pq no entrin les mosques) i em diuen que hauria de tornar A Kathmandu (14 hores autobus) a demanar un permis especial per entrar anticipadament ja que haig de deixar dos mesos enre entrada i entrada al país.
El meu minut de glòria per posar en pràctica allò après a les pelis.
Primera : tècnica llàgrima dona indefensa desesperada i sola (ja no viatjo acompanyada) Resultat : indiferencia i cella aixecada
Segona : Tècnica jo no ho sabia diguim bon senyor quines opcions tinc vostè que se´l veu tan bona persona i tan magnànim. Resultat : Vostè hauria d´haver llegit la lletra petita i sacssejada de negació de l´altre funcionari de turno.
Tercera : Timidament comento que segurament a Kathmandu fan pagar alguna cosa per aquest tràmit i que possiblement podria fer com a excepció la tramitació desde aquest punt fronterer i si m´ho podrien gestionar. Resultat: Cara de resignació i comentari sobre la feina que els suposarà però que Kathmandú queda molt lluny i que fa una calor terrible i que faran l´excepció.
Els suelto 10 euros i les 380 rupies nepalis que em queden i com a les pel.licules la camara fa zoom i es veu el segell de visto bueno que cau amb força sobre el passaport.
Aventurilles frontereres. Ara nomes em van quedar un viatge de 3 hores en autobus i trobar un tren que em portes a Delhi aquella mateixa nit. Prova superada i bateig en el mon de les subtileses del suborn.Gràcies Metro Golden Mayer per tot allò que m´has ensenyat!
PD: Com comprendreu no hi ha document grafic per a aquest momentazo.
Yolanda, però què orgullós estic de tu!!! Totes aquelles hores estarrufats al sofà ha servit de quelcom. Matrícula d'Honor i genial la manera d'explicar-ho.
ResponEliminaNo dic que fer il.legalitats sigui bo ni recomanable, però en aquestes contrades segurament això ni es considera il.legal. De fet has contribuït molt positivament a l'economia del païs visitat...
Estic sobretot content que no hagis hagut de tornar a Kathmandú. Colla de bandarres...
Sort que et tenim a tu per proporcionar-nos la dosi d'adrenalina!!! ;)
Ves amb molt de compte a Delhi i no et refiis de ningú, que si a la frontera són espavilats a la ciutat fins i tot els nanos amb mocs et treuran fins les sabates!
Un petonarro i fins la propera entrega.
De lo nuestro, sin novedades en el frente.
Ets com la prota d'una pel.licula d'aventures!! Ja veus que el poder persuasiu dels encants i la llagrimeta femenina va passar a la història..ara ja s'ha d'afluixar la mosca.
ResponEliminaEsperem noticies fresques desde Nepal!!
Un petó
Hola des de Vallirana. He llegit el teu mail i el teu blog i, francament, tot això ho veia jo al cine Sport ("can Pixats") quan tenia 10 anys i feien la peli "Kim de la India"!
ResponEliminaMai em podia pensar que una meva filla viuria aquestes aventures. Si el teu enginy t'ha permès sortir-te'n davant d'aquests guardes fronterers, segur que pots triomfar en altres situacions del viure diari.
Aquí no tenim ni esperem grans canvis. En macroeconomia tant Europa com USA estan i estaran bastant malament. Al menys els propers 2 o 3 anys.A nivell familiar no ens podem queixar ja que no tenim deutes i això avui dia és molt important.
Altra cosa és el tema polític. Catalunya no avança. I a ERC encara estem intentant renovar-nos.
De totes formes, hem de ser optimistes.Encara que ser optimista equivalgui a ser una persona mal informada segons alguns.
Ens agrada llegir el teu blog. Sort i petons.
Ualaaaa! Això ja es pot catalogar com a AVENTURA MÀXIMA amb majúscules! "no sin mi hija" en versió No sin mi permiso especial. Molt bé, Yolanda! Ja t'imagino pujant la cella mentre posaves els 10 euros damunt la taula. Segueix disfrutant!
ResponEliminaPer cert, ja sóc a casona! Aviam si coincidim per fer un skype. Requetepetons!
No consegueixo publicar.
ResponEliminaAra, després de dos dies per fi ho he aconseguit!! No sé que ha passat amb el meu compte. Pandi, ja,ja,ja perdona que rigui però es que tal com ho expliques és molt divertit tot i que intueixo que la tècnica de la llagrimeta no devia ser del tot fingida, després de tantes hores de viatge i trobar-te amb la porta als morros i un "indesseable" que et complica la vida. Les teves cròniques són molt il.lustratives, sobretot, "l'escena" de la camara fent un zoom sobre el segell!!
ResponEliminaMira el correu. Jo vull fer un skype. Que tal algún dia a partir de le 18.30 hora teva?
Aniré mirant, a veure si et conectes.
Una abraçada molt forta.
Ieepa, que m'he perdut algunes entrades!
ResponEliminaJa se m'han acabat les vacances i al tornar veig que ja hi ha "teca" per llegir de la panda! ;)
Suborn? Ja t'havien dit que t'ho tramitaven abans de que els paguessis no? El preu que els vas pagar era el del tràmit que hauries d'haver fet a kathmandú o els vas pagar de més?
Quan nosaltres vam estar al marroc també vam haver de subornar a un policia de la duana perquè el conductor no duia la carta verda necesaria per circular-hi! 20 leurus.
En aquests paisos ja passen aquestes coses! com a les pelis!
Vaig a llegir la següent entrada!
Que bó Yolanda, quina risa XD
ResponElimina