31 de març del 2011

India, reflexio final



Acabo d'aterrrar a un nou continent, pero el meu viatge per India mereix una reflexio final! Un pais amb moments magics pero amb moments tragics o tragi-comics a vegades. Els paisatges una mica decebedors pero em quedo am dos llocs especials, per l'ambient, les sensacions i l'escencia: Hampi i Verkala. La cultura de vendre, desde incens fins a llogar habitacions o vendre la propia imatge fent pagar una foto acaba fent mella pero de vegades la puresa d'algun somriure et fa molt felic i amb paciencia hi ha companys de viatge que m'han ensenyat que pots passar per sobre la barrera turista-indi i que no et vegin com un bitllet. Un dels moments macos de veritat va ser pendre un chai (te) amb un senyor indi i altres treballadors d'una plantacio de te en una parada mentre passejava d'hora pel mati per les plantacions com amics.Tambe la visita al poble de la Ranemma va ser bonic, i totes les hores mortes a Hampi com si passeges per un regne Hindu encara amb l'escencia intacta. Dormir la migdiada sota una barca a la platja de Verkala i veure les aligues marines entre palmeres.... Les ciutats son un formiguer on el soroll et pot fer perdre la calma pero on els mercats son un espectacle digne de veure durant hores. El transport es qualsevol cosa menys aborrit pero requereix habilitats especials ja comentades amb anterioritat, je. Be en resum podria dir que India m'agrada i m'esgota a parts iguals. Cinc setmanes d'aventura India, que mes es pot voler a la vida? Propera entrada: Inicis a Australia, nomes faltava el foco apuntant-me a la cara

24 de març del 2011

Fort Kochi





Segons el meu diari: Un lloc molt bonic amb aire Europeu pero molt relaxant..... Doncs si, xarxes de pescadors en artilugis rarissims .Funcionava per pesos i contrapesos, ....mmmhhh bueno ni ideia pero aixo que era un aparatejo gran entre 3 persones i anclats als port...(ver foto dema) Botigues boniques, aire colonial i un local amb menjar NO picant (oueeee). He fet coneixenca amb la Natzumi, una noia japo amb una historia d'amor secreta amb un indi. Es de molt aprop de Tokio i a casa li han dit que es millor que no torni ara amb la situacio que hi ha ara. Simpatica pero callada.Bueno ja parlo jo! I desde aqui organitzo tambe la visita als Backwaters , canals naturals que agafen una regio molt extensa amb 8 illes i illetes mil on hi viuen en cabanetes i fan sus quehaceres de cultivar coco, traficar amb la sorra del fons dels canals per fer ciment, pesquen i fan un ingredient amb petxines que apesta i que serveix tant per fer pintures com per condimentar menjar i fer maquillatge (a vegades millor no saber!) Molt bonic, tranquil, ocellets i la companyia de 10 turistes mes en una barca de fusta amb toldo i dinar inclos. Aqui faigconeixenca amb Idele (irandesa boja), Franco (italia repetitiu) i una parella de qui trec info per Australia. A Fort Kochi tambe vaig al teatre i veig Kathakali, un art antiquissim de l;estat de kerala que s'estimen molt i n'estan orgullossisims pero ai las, jajaja, estudien 10 anys per fer unes representacions a base de sutileses amb els ulls i les mans i pintarse la cara com una ensaladera. (ver foto dema!). Fort Kochi c'est fini .

Ooty, El poble azteca

Aixo ja es historia, 15 de marc, pero recapitulo per al meu public tan agrait!

Doncs en acabar de Mysore (recordeu el palau il.luminat) em dirigeixo a Ooty un poble que othom em diu que es fantastic, doncs eus aqui, que na nai que es un poblet azteca que dic jo amb gent mes be antipaticots...Se suposa que havia d'agafra un tren molt bonic carbo pero tot esta ple i entre una cosa i una al'endema me les piro amb un autobus de la muerte per una collada de toses pero mes llarga i amb mes caient, jeje De Ooty en trec dormir al WYCA , unes casetes destinades a principis de segle per les angleses solteres que campaven per les plantacions on guardaven el seu honor i les protegien. Un lloc molt adequat per a mi.jiu jiu
Les fotos dema.

17 de març del 2011

What country, madam?

O l'alternantiva, What is your name? i la tercera Are you married?

Ha arribat el moment de fer un repas a alguns usos i costums.

El so que mes recodare de la India,..., mmmhhh. Hi ha la flegma anglesa, pero a la India la mes extesa es la literal. El primer que sento al despertar es com treuen flegma els propietaris de la casa d'hostes, les dones tambe.Ho fan continuament, i per tot arreu. He desenvolupat un sise sentit per esquivar l'escopinada constant. No he gosat preguntar el perque pero sospito que pensen que s'eviten malalties...

El tren es la segona casa dels Indis i l'autobus un esport de risc extrem. Al tren s'hi pot comprar menjar de tots tipus , revistes, dormir-hi a pierna suelta, tirar els papers per la finestra, resseguir el recorregut dels escarbats, esquivar escopinades, barallar-se pel seient, parlar amb les abueles a traves de signes, aventurar-me als lavabos encara no he fet,un festivalo vaya.

Els autobusos son com una canco de Georgie Dan+Bollywood+Formula 1, la veritat es que ja he perdut la por a la mort sobretot despres de la baixada de 3 hores en una mena de collada de Toses amb un caient el doble de profuund i corbes molt mes tancades.

Existeix el triple avancament en paral.lel.Ex: Autobus avanca moto que avnca bici que avnca carro de bous.

Els nens de mesos si si 2 anys els porten a la moto a sobre el diposit de benzina i els 3 germans restants al darrere. Total : 5

I el tema de la contaminacio acustica no va amb l'India donat que piten per defecte, si no els sents es el teu problema per tant el so de claxons es constant i quan dic constant no us podeu imaginar!

Pel que fa a les abueles, son com les d'aqui, empleen el velcro a fondo en comptes de botons, somriuen i et pregunten que perque no estas casada i guarden els dineros als sostens o el que sigui que porten sota tanta capa de roba.

Recompte d'avistament d'animals: 1 rata, centenars de micos (a Hampi eren l'equivalent dels coloms a BCN), diversos escarbats, vacunos per tot arreu, 1 elefanta (domesticada) , i poca cosa mes. Els tigres de bengala i altra fauna exotica deuen tenir-la amagada.

El tema dutxa em te intrigat ja que sempre i ha un cubell i una gerreta que no se perque son, ho hauri de demanar...

I el tema regateig? Doncs un infern, total que he comprat zero coses. Quina manera de desgastar el personal!

Jo disposada a provar tota la gran varietat de la gastronomia India vaig comencar be, pero finalment em sembla tot el mateix: PICANT.Ara em dedico als dolcos, i friso per menjar coses salades que no em fassin cremar la llengua i tot el recorregut del sistema digestiu!
Vaig provant coses pero sense gaire exit!

Be final de capitul 1 sobre usos i costumbres!

14 de març del 2011

Mysore, un dia i dues nits




Qui mes qui menys li sona un palau Indi amb mil llums , doncs aquesta es Mysore. El Palau certament molt bonic per diins i per fora, pero mes be un palau com mig britanitzat cap a finals del segle XIX princips del XX.
Just abans d'entrar a visitar el palau em trobo una defilada amb tambors i 15 paios amb una vara de metal.lica de 3 metres atrvessant-los les galtes. Com per ensopegar i tocar una de les puntes...No vaig poder esbrinar de que anava el tema, pero dic jo que com a minim al que guanyes li tocava un viatge per fer la volta al mon gratis...

Doncs amb un dia recorrent la ciutat ja la veus. Molt transit, molta aficio al cinema i un mercat fantastic.El mercat potser es el que em va agradar mes, ple de parades desencies i semblava que tambe de la produccio mundial de fruita i verdura, riute'n del mercabarna!

Ple de turisme Indi i gent passant el diumenge en familia. Ta be pero no mata.

13 de març del 2011

Anantapur i la Fundacio Vicens Ferrer




Quantes coses per explicar, es com al cole t'ho deixaves un dia i despres no hi havia qui estudies o acabes els deures acunulats! Tinc present que el que mola son les fotos pero esta dificil pujar-les, que molta potencia mundial en movils pero el tema internet encara traslladen bytes amb mula! Ho intentare de nou a la propera parada que ara va i s'em mor la bateria de la camara!
Dit aixo:
Fundacio Vicente Ferrer: Per qui no ho coegui www.fundacionvicenteferrer.org
Despres de 11 anys de col.laborar a traves de l'apadrinament simbolic d'una nena que es diu Ranemma, abans d'ahir la vaig coneixer a ella, la seva familia i a TOT el poble!

Els projectes: Em van portar a visitar molts projectes que s'han fet a la Fundacio: Preses per acumular aigua per regar, pous,camps de mangos de cultiu ecologic, un hospital enorme, pous, 4.000 mini plantes de biogas a cases de camperols pobres pobres de veritat (caca de buffala barrejada a ma amb aigua i en un pou que dona 4 hores de gas per cuinar),i molt mes que seria llarg d'explicar.

La visita: Bienvenido mister Marshall pero amb flors al coll, actuacio de nens i nenes ballant per mi, oferiment de galetes, platan , aigua de coco i poma ( luxes que no es permeten ells), i tot un poble donant-me la ma i mirant-me mentre sec en una estora amb una traductora al costat.
La familia molt carinyosa em donaven les gracies continuament per la col.laboracio de la nostra familia amb la fundacio. M'ensenyaren l'escola molt orgullosos.Hi van 50 nens i nenes. Aquest poble tambe es beneficia d'altres programes com per exemple del fons dajuda per l'agricultura...
I la nena? Doncs apa pobreta va i te la varicela (que aqui es molt agresiva) i gairebe no vaig estar amb ella (no l'he passat em sembla...). Molt timida i te 14 anys no 17 com deia la fitxa!
Be no acabaria mai d'explicar la visita!
PD: Mama tabe vaig coneixer l'Ana Ferrer ja t'explicare...
Mireu-vos la web si teniu ganes, la veritat es que es un projecte que meravella!
Fins ara bloggers!!!!!!!!!

7 de març del 2011

Comentaris als darrers comentaris

Adam no t'amoinis que elscharming men que hi ha son de 60 cap a munt, els jovenivols son ultramistics i no es relacionen gaire.

Papa els trensno son tan galmurosos com l'orient express, pero atapeits de gent i menjar. A les estacions et venen tambe coss per la finestra, de tot vaja!

Laura en cara cap moment la luh pero estic , pero a un comentari d'un senyor angles de 70 anysdel
grup que anavem : Oh look a fisherman! salta el conductor Indi del rickshaw i diu :Amazing in' it?

Lisa aixo es una sorpresa cada dia! La connexio es dificil pq no puc carregar fotos i els teclats no tenen accents pero ja em perdonareu!Si que m'ho passo pipa i tan de bo ho poguessiu viure tambe vosaltres!Per cert el meu dring dring mesta portant sort.

Avui vaig a comprar tela per Ranemma i familia.

De fet he de marxar ara .Petons a tutti!

6 de març del 2011

La India de pel.licula




Centenars de temples en un oasi IMMENS entre El llibre de la Selva i Els deserts de la guerra de les galaxies amb un riu amb barques rodones a rem que el travessa. Increiblement bonic i acollidor.Fa tres dies que soc a HAMPI, he visitat tota mena de temples i deitats (quin follon de cultes que es porta aquesta gent!). Tot molt bonic, apacible i bon rollo. Gens un ambient turista.

He estat amb en Bruce d'anglaterra (ens va unir el classic compartir costos de rickshaw) , i desde ahir amb l'Angela (alemanya visatja sola) i 3 altres vam celebrar el seu aniversari .Avui pujada a un temple de 600 graons juntament amb una australiana i el seu marit angles. I suma i sigue.! Com una reina en guest house dels buenos (ventilador, mosquitera i water!) per 550 rupies (nomes 9 eurusssss ehhh). La gent de la India es fantastica, sempre tenen un somriure i ganes de xerrar. Dema potser bicilcleta i a explorar llocs descalada per tenir bona referencia per l;oriol, l;ingrid i altres escaladors de cambase (no escalare tranquils).

El dia 9 em planto a Anantapur a la Fundacio Vicens Ferrer per coneixer la Ranemma i familia i veure insitu els projectes.Estic il.lusionada!

PD: Els viatges en tren mereixen un capitol a part!

Namaskaara! (Adeu tambe hola son molt practics)

1 de març del 2011

Bazar, bicicletes i Messi






Namaste,

Ahir vaig aventurar-me a anar a Margao amb un mini autobus de linia ( colors llampants a petar de gent, amb estampetes i altar a Shiva, Vishnu, i altres deitats que tot i que no m'han presentat van beneir el trajecte del que vaig sortir indemne, jajaja. Et plantes a la carretera i quan passa l'autobus crides COLVA! pim pam.

Ja vaig amb el típic pantaló i camisola, i la veritat es que es nota que caus més en gràcia, ja que fins i tot em fa mal als ulls a mi veure els turistes com si estiguessin a Lloret de mar.

Els mercadillos també són una passada atapeïts i hi venen de tot.Molt divertit si no tens claustrofobia i regateges.

Finalment disculpar-me per la falta d'imatges, però és que em fa molta vergonya fer fotos al personal i les autofotos quan vas en bici circulant per l'esquerra a la Índia són perilloses, je je

De tota manera una dedicada al Jaume i l'Àlex que tenien raó, el barça a tot arreu, i una de la Katrien i jo .

Propera parada dia 3 de març Hampi! I prometo intentar generar més imatges! Gràcies pels comentaris!