31 d’agost del 2011

India Nord



Superat l' episodi fronterer (veure entrada El meu primer suborn) vaig passar un parell de dies a DELHI per decidir el proper destí.
No tinc idea de les proporcions de la ciutat ja que em fa mandra ficar-m´hi. Em conec un carrer i mig, dos estacions de tren ( Old Delhi Raiway Station i New Deli Railway Station ) i la linia 1 de metro .Si, tenen un metro moderníssim.
I vaig fer una visita llampec al Red Fort només per fora perque la entrada per estrangers costava 250 i pels locals 10.Aquell dia aquest fet habitual em va tocar els nassos i els vaig dir que no gràcies.Veure foto postaleta desde fora.
 Aquests dies coincideixen amb unes grans manifestacions que hi està havent a la India en support d' un activista anticorrupció politica que es diu Anna en plan Gandhi (salvant distancies) i que està movilitzant la ciutadania com feia temps que no passava. Tot de bon rotllo en general sense gaires hosties per mig.
I el proper destí s´ha sortejat i ha tocat RISHIKESH un indret de pelegrinatge molt important de la India bastant aprop del naixament del Ganges i capital mundial de la meditació i el yoga.
Dia i nit pelegrins de tota la India van amunt i avall creuant ponts penjants per banyar-se al Ganges fer ofrenes, visitar temples i allotjar-se a ashrams i practicar yoga que són molt econòmics t o fins i tot es pot donar la voluntat.Situat entre muntanyes de verd frondós aquest és un lloc amb força encant, molt bullici però amb un cert aire contemplatiu que dóna molt descans després de Delhi.
Una mica pija hippy de moment en comptes d´un ashram disfruto d' un cuartutxo amb dutxa i lavabo i sense animalons (bé només llangardaixos) entre arbres i amb un restaurant pseudochillout indi.Una de les curiositats de la zona es que està minat de israelites/as. Es veu que venen aquí després de 2 o 3 anys de servei militar obligatori i es desfasen a més no poder amb drogues.La veritat es que no són gaire afables, per primer cop em trobo que no em responen a les salutacions.
 I de moment per aquí em quedo provant clases de yoga a diferents llocs per 2 euros/2hores!!, je
PD: De moment ja he cantat ohm, he saludat el sol, he fet la cobra i altres animals que no recordo, he inhalat per un nariu i exhalat per l´altre i m´he concentrat en tots els  meus ¿xacres? ,jeje.

Nepal un ball de bastons divers




M'han quedat per publicar molts llocs visitats a Nepal;
BAKTHAPUR,preciosa ciutat maravellosament conservada gràcies per cert a l' entrada que hem de pagar els foreigners per visitar-la (1100 rupies) que en un pressupost diari de 500 rupies es una barbaritat, però es va aprofitar a tope ja que hi varem ser uns dies abans "d' anar a l'Everest" i uns a la tornada.Total hi podiem ser 7 dies. Simplement callejeant, seient als portxos del segle XV i llegint, veient passar turistes i vaques i poca cosa més.Es increible la capacitat que es pot adquirir de veure volar mosques dia rere dia...Ah! Atenció que ells també fan festa major amb ball de bastons. La foto dedicada a Marta Tort amiga bastonera i resident a Andorra! Atenció també a la medallista olimpica xinesa trempada que feia la volta al món en bicicleta de qui em vaig fer coleguilla.
També Patan ( si, si jaajaja Patan) és un lloc molt espectacular aprop de Kathmandú amb temples hindus i budistes, pagodes (que ve a ser lo mateix però amb diversos pisos) i ple de vida amb nens banyant-se a unes piscines ancestrals o banys o fonts o no sé que són.Veure com conviu un indret Patrimoni de l´humanitat amb la bruta realitat.
Ara que he deixat Nepal puc dir que m´ha agradat molt i molt. Relativament net i amb una gent molt amble i gentil (en general). Pel que fa a la pobresa, doncs haig de dir que tot i ser un dels paisos mes pobres del món (tal com em va dir un Nepali amb cert orgull) no he vist misèria humana, ni nens passant gana ni res de tot això.

28 d’agost del 2011

El meu primer suborn


El mon fronterer es un altre apartat interessant als viatges. I jo m´he estrenat en l´art del suborn burocràtic a Sunauli, un lloc que descriuria com un nuvol de pols caotic i sortit d' una peli de Tarantino ,
Frontera terrestre Nepal-India: Despres d' un viatge inferno en  autobus de fira de 9 hores , 6 km asseguda a sobre la porta d' un jeep amb 12 indis  i un segellat exitós de sortida a Nepal estic apunt de sortir de immigracio india ( taula i bancs  de fusta + cadires de plastic blau sota cobert i llençols penjant del sostre pq no entrin les mosques) i em diuen que hauria de tornar A Kathmandu (14 hores autobus) a demanar un permis especial per entrar anticipadament ja que haig de deixar dos mesos enre entrada i entrada al país.
 El meu minut de glòria per posar en pràctica allò après a les pelis.
Primera : tècnica llàgrima dona indefensa desesperada i sola (ja no viatjo acompanyada) Resultat : indiferencia i cella aixecada
Segona : Tècnica jo no ho sabia diguim bon senyor quines opcions tinc vostè que se´l veu tan bona persona i tan magnànim. Resultat : Vostè hauria d´haver llegit la lletra petita i sacssejada de negació de l´altre funcionari de turno.
Tercera :  Timidament comento que segurament a Kathmandu fan pagar alguna cosa per aquest tràmit i que possiblement podria fer com a excepció la tramitació desde aquest punt fronterer i si m´ho podrien gestionar. Resultat: Cara de resignació i comentari sobre la feina que els suposarà però que Kathmandú queda molt lluny i que fa una calor terrible i que faran l´excepció.
Els suelto 10 euros i les 380 rupies nepalis que em queden i com a les pel.licules la camara fa zoom i es veu el segell de visto bueno que cau amb força sobre el passaport.
Aventurilles frontereres. Ara nomes em van quedar un viatge de 3 hores en autobus i trobar un tren que em portes a Delhi aquella mateixa nit. Prova superada i bateig en el mon de les subtileses del suborn.Gràcies Metro Golden Mayer per tot allò que m´has ensenyat!
PD: Com comprendreu no hi ha document grafic per a aquest momentazo.

19 d’agost del 2011

Usos i costums Nepalis







En la linia de l' entrega Usos i costums a la India, Nepal també es per riure si t´hi fixes.

Tenir bany propi esta sobrevalorat, el mur de devant de casa es perfecte, hi penjes la tovallola, el respall de dents , hi deixes la pastilla de sabò i a més alliberes espai.

Were are you from, una pregunta que un ja no pot suportar sentir ni una vegada més arrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrgggggggg, que si, que es per fer conversa, pero com anhelo aquell ¿Estudies o treballes?

Els pollastres tenen una tendencia a la alopecia difícil d´ignorar.Feos feos els pollos nepalis!!!

Quina gent tant amable! No tenen mai un no per resposta: This way to Jiri? (apunto a la dreta. Resposta:Yes. This way to Jiri? (apunto a l´esquerra) Resposta: Yes.  Mmmmhhh pitjor que les dependentes del Corte Ingles, mes val preguntar a 5 o 6 per seguretat.

Art fins i tot als maons i que són HOTTTTTTT!!!!

Bé, continuarà!


Trekeando voy trekeando vuelvo, vuelvo



Trekejar a Nepal no es moc de pav companys! Sense mapes ni plans com sempre i a mes multiplicat per dos (ja sabeu que estic viatjant amb un colega) doncs això que ens venia de gust acostar-nos a l´Everest com qui va a la Boqueria, i fem cap a Jiri.

Jiri quan arribem son 4 cases on Jesus o qui fos va perdre l' espardenya. Tres autobusos i 14 hores de viatge desde Kathmandú. Amb una motxil.leta lleugera pensem que com que Jiri no ofereix res pero es que res a fer arranquem a caminar i a veure on arribem. Jo vaig arribar a 100 km del Cambase, el meu company de trifulgues a 60 km. Collons amb els caminets de muntanya jajja.Fang, pujades trencacames (els desnivells de 1000 pujada , 1000 baixada en mitja jornada) i aixo durant 7 dies fins al cambase. Pues, jo al cap de mig dia vaig pensar que ei a 100 km de l´Everest també es pot intuir lAa seva grandiositat i que el meu cuerpecillo l´endemà ja es pot arrossegar cap a Jiri, jajjaa. L´Oscar que va ser triatleta i es un cos fort marxa a veure si arriba a Namche (poble Sherpa mes proper al camp base).Trigara uns 4 dies i ja veurem on ens tornem a reunir. Finalment l`endemà ens tornem a trobar els dos a Jiri.Ell havia fet en la tarda del dia anterior l´equivalent a 1 jornada més però al mati va decidir tornar per que continuessim junts el viatge ja que la logistica ens fallava per falta de comunicacions en 7 dies.

Total que si un vol fer trekking i com ja sabem s´ha d´anar amb un plan jajajaja.Com a anecdota dir que mai haviem vist tants bracos enguixats.El terreny en epoca de pluges es infernal!

Pero ei, a 100 km del camp base de l´Everest sólora la gloria del cim jusjusjusjus.

PD:Com mostra la foto un dels autobusos fins a Jiri pelo al viento compartint sostre amb una colla de nepalis i nepalines.


8 d’agost del 2011

Sonrisas Profident, el algodón no engaña




Quan creia que la tecnica d'esquivar escopinades la tenia perfeccionada s'em presenta un nou repte: Escupinada a esquerra + toll  de fang a dreta + rickshaw a pedals desde darrere. I no et paressis pas que la gent té pressa! 

Kathmandú no me l´havia imaginat mai, però tampoc m´hagués servit de res perquè és de tot! Caotica, bruta, amb temples preciosos, vida, somriures per tot arreu, soroll constant, motos com no i gent com no he trobat mai, amable i cordial i els somriures més bonics i autentics que he vist. 

 Imagineu una ciutat cosmopolita (gent de tot arreu i de tots tipus) pero tireu l´arquitectura enrere fins al segle X i una mica més enrere, carrers de fang i tolls, i la India.

Dutxar-se aquí no té gaire sentit donat que un cop has trepitjat el carrer tot tu et converteixes en un ens cobert de pols fang i suor (no de llagrimes). La dutxa diguéssim que es fer un salt de fe i deixar que el líquid marronós et netegi lésperit més que la pell.El algodon nop engaña.

Voldria amics també destacar els grans esforços per no comprar compulsivament roba, material de muntamnya, te, artesania, joieria i tot el que sèm posa per devant.Ahis la vida de la motxilera austera amb limit de pes!


Kathmandú ja no l´hauré d'imaginar i serà molt difícil d'oblidar.




Sunrise over Annapurnas

Plorant de la bellesa de les munyanyes que tants cop he vist als reportatges amb Aracelis, Edurnes Pasaban i companyia.

A falta de diners per guia i dies suficients al vista per fer un trekking al cambase de l'Annapurna hem decidit que com a mínim veure els mega picachus desde el mes aprop possible. Que si que resulta que van ser 3 hores suant la gota gorda pel mig d'una vegetacio més be selvatica amb humitat del 90% i esglaons relliscosos pero ei va valer la pena!

En ple monzó (no en Quim sinó la època de pluges) es tota una proesa arribar a veure ni una mica de la serralada que esta coberta de nuvols la major part del temps pero despres de seure desde les 5:30 h del mati fins les 7h moments preciosos n´hi va haver!

I direu i les fotos? Doncs les té el meu company de viatge i les penjaré un altre dia Yo lo prometo! 

2 d’agost del 2011

Dels crematoris cap a Nepal

Hola fans!

Volar a Delhi,agafar tren nocturn cap a Varanasi, passar dos dies a la ciutat dels crematoris al riu, carrerons exacatament igual com fa cents d anys i peregrins a puntapala amb urnes togues flors folre i manilles.

I despres de dos dies doncs jo i l amic amb el que viatjo hem dit: Escolta, i si anem a Nepal que fara m'es fresca?

Cap dels relats sobre els viatges en autobus que he fet es comparen als dos dies d'autobus sense aire acondicionat durant 13 hores diaries amb seients per talla india per carreteres del nord de la India i Nepal.
Pero ei el roce hace el carinyo i acabes sent colega dels companys de penuries i sempre obtens noves informacions utils! Aquest llarg trajecte inclou dos averies, elephants, pas fronterer a altes hores de la matinada, grup de koreans cabezons amb guitarres i cabells taronges manga i Hotel Paradise tret de una pel.licula de terror.

Ara a Pokara els prpers dies farem el que vulguem, per mil rupies Nepalis coses a fer a Nepal, un dos tres responda otra vez:
Trekking, pippiripiripipiri, mnjar momos, pippipprprip, visitar temples, pipriririir....

Fins aqu'i entrega 1 de la segona etapa de pandis travels!