Quan un viatja les millors experiències son les que et permeten viure la cultura i manera de fer dels que viuen al lloc que t’acull. Jo, per no perdre el toc i l’exotisme he entrat de ple en la cultura Tailandesa, la cultura del coco. Ja us he explicat i comentat el plaer d’estar-se allò que es diu sota un cocoter mirant passar el mon...el mon i flashos de la meva vida!
A casa sempre ens hem preguntat com pot ser que els del Dakar s’estampin amb l’unic objecte que hi ha en un desert immens o amb un altre cotxe. Doncs de la mateixa manera que en un dia soleiat a les 8:30h del mati en una platja deserta va caure un cocoter enorme just on jo seia amb les cames creuades fent respiracions de relaxació a la voreta del mar i intentant aillar-me del que em rodejava...
Per sort i com ja us vaig dir això del ioga no s’em dona gaire bé i en comptes d’ignorar els sorolls exteriors i concentrar-me en la meva respiració vaig sentir el cruixir de les arrels de l’arbre i em vaig girar a temps de veure com em queia a sobre un tronc de 10 metres amb els seus cocos, palmeral i tot plegat!
L’esterilla on estava asseguda va quedar feta un nyap just sota el tronc.Per sort vaig tenir instint de supervivencia i vaig moure’m (no saltar perque clar per més cachondeo estava asseguda amb les cames creuades en plan budha). Un metre que em va salvar literalment la vida.
Ara els locals em diuen:Ah! You are the luky coconut girl! You very luky! Es veu que més d’un ha mort i tots tenen algun conegut o amic que l’ha palmat així...
Finalment només ha estat una contusió molt forta a la tibia dreta (hi tinc una pilota multicolor) uns quants blaus per tot arreu, repos i antiinflamatoris i antidolors
Si us dic la veritat ara ho explico d’una forma comica però us asseguro que no va ser divertit.Encara que llegir l’informe medic es de risa.Diu:
Diagnosis: 1.Muscle strain 2.Abrasion wound 3.Coconut tree collapse and hit by accidentally
Jus jus es que el que no em passi a mi!
Com a conclusió de tot plegat: Mentre un s’ocupa d’evitar els riscos que coneix (p.ex.les inundacions del Nord de Tailandia) la vida reserva perills insospitats! No som res!
A tot això mil gràcies a la Bea, la meva companya de viatge que en el moment de crisi es va portar com una campiona molt eficient i tranquilitzadora. Gracias!
PD: Hauria volgut fer una recreació del moment cocoter però no puc adoptar segons quines postures així que us passo fotos del cocoter ja mort, la tornada de l’hospital i la forma de transport alternativa a la moto que varem escolliral cap de 4 dies ja que la moto normalment la portava jo.
Hola pandalins! ;)
ResponEliminaMaleïts cococters! A mi ja m'ho havien dit, que mor més gent per caiguda de coco al cap que per altres motius que semblarien més probables!
Ara, lo de que caigués el cocoter sencer té tela!
Que bé que no t'hagi passat res. Però ja se sap no hi ha viatges sense imprevistos! Una experiència més no? però que no torni a passar!
Moraleja: no facis yoga sota un cocoter sobretot si el que cal és aillar-se de tot el que t'envolta!
Una abraçada molt forta! :**
Maleits cocoters!!! son una plaga.... encara no se com es que l'ajuntament no els posa a la ronda de dalt!! i de petits ja ens ho diuen... que vendra el coco, que viene el coco... i va i et cau el coco sencer al damunt!!! ostras Pandi!
ResponEliminaAixó no es res per una noia forta com tu! un cocoteeeer..... andavant Yolanda!
Sincerament, jo no m'ho creia fins que he vist les fotos i he llegit el teu escrit...
ResponEliminaI dic jo, si l'arbre pot caure en un radi de 360º com és que cau cap on ets tu???? Moralej: no seguis al costat cap on tendeix el cocoter.
Però pensant-ho millor, si t'ha de caure alguna cosa al cap, o t'ha d'atropellar un vehicle o una vaca, o t'ha de passar qualsevol cosa, al final és impossible evitar-ho.
El més important és que se't veu estupenda, morena, alegre i feliç. Recordes que això no és un modus vivendi, oi??? jejeje... Bé, de moment sí!
No vull deixar de donar les gràcies a l'amiga Bea: Gracias por cuidar de mi hermanita!!
Coses que et puc explicar:
- La teva neboda Sabrina plora com tu quan eres petita: "Laaaa, laaaaa, laaaaaaa!!"
- Ja fa dies que treballo a la nova feina i vaig una mica de cul, vaja, que faig més hores del que havia fet abans, però haig d'admetre que de moment m'ho passo bé!! Què ens està passant...
Aquest cop no et donaré consells, ja que no hi ha res que pugui fer que t'ho passis millor. Només que segueixis actualitzant el blog perquè els pobres mortals poguem tenir experiències selvàtiques a través teu.
Au, un petó fort des de Sentmenat (la tieta Lisa està "spoiling" la seva nebodeta, jejeje).
A.
:OOO!! Ostres Yolanda, kina sort! Estass millor? No hi havia algú per allí que cridés http://www.youtube.com/watch?v=HPcJUMpyGX8
ResponEliminaEs veu que la probabilitat de morir per un falling coconut es d'1/250.000.000, pots estar tranquil·la!
ResponEliminahttp://1001waystodie.blogspot.com/2010/05/odds-on-dying-strange-death.html
La mare!!!! Sort que després has anat penjant fotos i ja fas bona cara perquè les pintes que fas estirada al llit... Això és per no oblidar-ho! A mi em va caure un arbre a sobre a França, de camping, i quan sento soroll de vent...brrrrr!
ResponElimina