Segons el meu diari: Un lloc molt bonic amb aire Europeu pero molt relaxant..... Doncs si, xarxes de pescadors en artilugis rarissims .Funcionava per pesos i contrapesos, ....mmmhhh bueno ni ideia pero aixo que era un aparatejo gran entre 3 persones i anclats als port...(ver foto dema) Botigues boniques, aire colonial i un local amb menjar NO picant (oueeee). He fet coneixenca amb la Natzumi, una noia japo amb una historia d'amor secreta amb un indi. Es de molt aprop de Tokio i a casa li han dit que es millor que no torni ara amb la situacio que hi ha ara. Simpatica pero callada.Bueno ja parlo jo! I desde aqui organitzo tambe la visita als Backwaters , canals naturals que agafen una regio molt extensa amb 8 illes i illetes mil on hi viuen en cabanetes i fan sus quehaceres de cultivar coco, traficar amb la sorra del fons dels canals per fer ciment, pesquen i fan un ingredient amb petxines que apesta i que serveix tant per fer pintures com per condimentar menjar i fer maquillatge (a vegades millor no saber!) Molt bonic, tranquil, ocellets i la companyia de 10 turistes mes en una barca de fusta amb toldo i dinar inclos. Aqui faigconeixenca amb Idele (irandesa boja), Franco (italia repetitiu) i una parella de qui trec info per Australia. A Fort Kochi tambe vaig al teatre i veig Kathakali, un art antiquissim de l;estat de kerala que s'estimen molt i n'estan orgullossisims pero ai las, jajaja, estudien 10 anys per fer unes representacions a base de sutileses amb els ulls i les mans i pintarse la cara com una ensaladera. (ver foto dema!). Fort Kochi c'est fini .
Això de Fort Kochi em sona com si fos algun fort creat pels anglesos a finals del XVIII. Es així?
ResponEliminaEn un altre ordre de coses t'informo que ja tens el carnet internacional. Va ser fàcil d'obtenir. Ara bé,
que faig amb ell?. És vàlid durant un any.
Passat'-ho bé
Aaahh... Fort Kochi molt millor i a més amb molts amiguets i amiguetes, juju. La pobra Japo no m'extranya que estigui callada..
ResponEliminaEncara et queden dinerus?
Ui el que estàs aprenent! Quan tornis sabràs més coses que jo, Eps, que jo sé coses...
El carnet internacional, o te l'envien a una adreça concreta o es pot escanejar i enviar per email, tot i que no crec que sigui vàlid.
Cumbana!!!
Els italians viatjers solen ser pesats i repetitius.. és el que tenen! ;)
ResponEliminaLa japonesa pobre, vaja drama al seu pais.
En general ja són gent de poques paraules i introvertits (la majoria).
Tinc curiositat per veure l'art Kathakali.
A veure quines pintes duen! ;)))
Esperem les fotos!
Ei!que encara segueixo les teves aventures i desventures tot i que durant aquest infierno de setmana no he fet cap comentari. Veig que el teu viatge segueix"viento en popa" bé... de fet ... del transport marítim indi encara no has fet esment! I no sé si vull saber-ho veient el que expliques dels demés mitjans de transport! Tens fotos penjades en algún altre lloc?
ResponEliminaMolts petonassos de part dels nens.
Yolandeixooonnn! què fort! no pares ni un minut, ehhhh!! quina emoció la rebuda a la fundació Ferrer!!! òstres quina vidorra que et pegues, nina, a AND estem en plena campanya electoral. mogudet, mogudet el tema... de la que te has libraooooo!! jajajaj
ResponEliminaI pel demés tot molt bé, aquest bitxu que porto a dins no para de crèixer i ja tinc una panxa que fa patxoca, jijiji, aviat sabré si és nen (no tinc nom) o nena (Sara) (de fet demà que tinc visita ja pot ser m'ho diuen!)
El nen de la Maria Rose está per menjar-se'l, però de veritat!! ai que ricoooooo!!
Els demés estan tots molt bé, les nenes i els nens de l'ANA molt estressats, sbtot la Marta, ja la coneixes! i la Maria la tenim uns dies pel petit país.
Tinc ganes que tornis, però a Andorra a fer de tieta! :) molts petons i gaudeix moltíssim del viatge! tu com sempre trobant xollus per tot arreu!jejejeje
un petonàs ben fort
Dayan in the sky!
ei! I les fotos de "demà", que haurien d'haver arribat divendres? Vull veure les cares com ensaladeras!!!
ResponElimina